Els entesos diuen que el que és més sostenible és prendre aigua mineral de fonts properes on hom viu. Hi estic d’acord. Però poder tastar aigües d’arreu del mon, minerals o artesianes te un punt de màgia. Tal i com vaig llegir en un lloc web, ¿qui diu que l’aigua és insípida i inodora? Potser incolora, però tot i així pot tenir diferent brillantor i diferent bouquet.

Les aigües d’arreu em poden fer notar sensacions que mai hagúes pensat que es trobessin en aquest bé de la terra tant preuet i tant escàs. Gaudir d’aigües llunyanes no és per a mi una qüestió d’elitisme si es fa des de la voluntat de aprendre’n els sabors i no es converteix en un fet d’esnovisme estúpid.

Aquí hi pots trobar la descripció d’aigües envasades de les mes diverses fonts naturals d’arreu del mon. Algunes que jo he provat i altres que espero fer-ho. Amb la seva descripció i detall del seu contingut, també hi trobareu, si ho he esbrinat, detall del seu orígen, la seva història o la seva llegenda.

Bona cata!